ALLENEGAMENT, [ALLEUCGAMENT] s.
Acció i resultat d'allenegar; relliscada i en sentit metonímic caiguda en feblesa, vici, baixes o pecat.
"Deus creador de totes coses, qui dels peccadors vida desiges e no mort, los quals tu misericordios has remut ab la tua preciosa sanch, dona a mi... lo dolçor de la tua amor e perseverança sens alleucgament." Catecisme MS. n. 216, f. cij, a. Bib. Univ. València
| | |